L'EMBRIAGUESA DE LA MORT
Embriagat pel beuratge d’un calze
Oeixo el parrupar que fa un moixó;
Em fixo, atuït, en un vetust salze
Malgrat que al costat tingui un escurçó.
Un cop m’ha clavat les seves espines,
El seu túixec flueix pels llimerols;
La meva sang es glaça i fent tentines,
Copso l’idíl·lic so dels flabiols.
Ànimes serafines em reberen
Entre cridòries i afalagaments;
Algunes libacions de condol feren,
Novament, del firmament, foguerades
D’astres atzurosos i coalescents,
Recordant mos besos i abraçades.
Phoenix of the Literautre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès comentaris de menors de 16