MÀGICS NESRERS

MÀGICS NESPRERS

Els nesprers han estat glaçats pel rou,

Presumint de ser nuvis amb llur jou

Nupcial. El Gregal havia esquilat

Lo seu brancatge i la frondositat

Conclogué, provocant l'envelliment.

Així doncs, en arribar l'últim mes,

I amb aquest, l'hivern, efusivament

Finà la fal·lera. Que despuntés

Com a punta de jorn fan sos rajos

De sol, es delien tots ells; ans xàfec

Rere xàfec, es podrien ets troncs

Cada cop més, fins que ni calaixos

S'en pogueren fer. Àdhuc, amb un càvec,

D'aquests, un fuster, n'hagué dos bells joncs.

EL TREN DE LA MORT

EL TREN DE LA MORT

I així és la vida: un tren que a la via

Circula veloç com una gasela;

Alguns pugen, d'altres baixen... Dia

Rere dia apareix una esquela

Nova. És la mort de tots els planetes;

S'apaga la flama dels cometes:

No ostentes la vivacitat d'abans;

Ja no tens el teu destí a les mans

Surts del cau i el xaloc, com un tigre,

Rugint no et deixa gaudir del darrer

Alè: t'ataca i et fereix cruelment!

Sota la saviesa d'un vell pomer,

T'enterra. Ella anuncià, amb un xiscle,

Sa victòria mentre bufava el vent.

L'EMBRIAGUESA DE LA MORT

L'EMBRIAGUESA DE LA MORT

Embriagat pel beuratge d’un calze

Oeixo el parrupar que fa un moixó;

Em fixo, atuït, en un vetust salze

Malgrat que al costat tingui un escurçó.

Un cop m’ha clavat les seves espines,

El seu túixec flueix pels llimerols;

La meva sang es glaça i fent tentines,

Copso l’idíl·lic so dels flabiols.

Ànimes serafines em reberen

Entre cridòries i afalagaments;

Algunes libacions de condol feren,

Novament, del firmament, foguerades

D’astres atzurosos i coalescents,

Recordant mos besos i abraçades.

Phoenix of the Literautre

UN PECAMINÓS I SOFERT ROSER

UN PECAMINÓS I SOFERT ROSER

De sutge, oh!, tristíssimes rouredes;

Arlequinats turons, daurades valls.

De nit em perdia per les fagedes,

Convertint els somnis en encenalls.

Un fred vespre, en eixir de casa,

Vaig veure udolar els llops als estels;

Una donzella em clavà una espasa,

Oblidant tot roser eteri i excels.

Ara cavalco pels edènics camps,

Amb una euga enèrgica com els llamps,

Percebent l’emanació del mester.

Incoat de l’encís d’un llimoner,

Ell em va fer capir que la volença,

És una pecaminosa volença!

Phoenix of the Literature

CAMÍ CAP A LA MORT

CAMÍ CAP A LA MORT

L’ombra m’està perseguint per un bosc,

Submís en el foc etern car és fosc.

Sento els miols daurats d’un gat salvatge;

Veig sos ulls grocs entre lo brancatge,

D’un arbre que s’alça majestuós,

Amb el seu vermell encès i pompós.

És l’ira erigida del vol d’un corb

Que ha sucumbit, congelat en un torb.

S’ha extraviat la meva valisa,

Escampant els sentiments en la brisa.

El seu verí letal fou l’huracà

Que em transportà com si fos un gavià,

Pels crims ignominiosos del govern:

Tirànic i corrupte; fou el nostre infern.

Phoenix of the Literature

FINAL FELIÇ

FINAL FELIÇ 

Malgrat la llum auroral del matí,

La pugna atiava el foc d’un llumí

Sorgit dels flocs de sang i metralla

Que queien, occint amb una dalla,

La tendror d’una vinya i la flaire

Dionisíaca, desprenent en l’aire,

Un blanquinós i malèvol vapor;

Ungia de pors es nostre valor

I ennegria el coratge del mamut;

Entre tots el van fer submís i mut.

Però el mestral i la tramuntana,

Fent-los ostatges amb una gebrada,

Ens salvaren, ens alliberaren;

La victòria feliçment celebràrem.
 

Phoenix of the Literature