PER UN AMIC QUE NO OBLIDARE MAI
Un dia, un nen petit de quatre anys va arribar a un poble desconegut.
Amic Camilo ja tinc catorze anys, no hi ets i et vull explicar:
Estimat amic Camilo.
Ara
que estàs en el paradís on diuen que hi ha pau, amor i tranquil·litat
vull fer-te record compartint moments que mai se m'oblidaran.
Saps? Jo gaudia quan passava els dies d'estiu amb tu i em parlaves de la teva feina que tant t'omplia.
Suposo que ho sabies!?
Feies
feliços aquells que anaven a comprar tot allò que treballaves amb molt
de carinyo, el pa, la olorosa coca d'anís, fins el punt que la gent com
la meva família es quedava a viure en el poble.
Recordo
el dia calorós d'estiu que em vas oferir baixar a l'obrador, sentir la
oloreta tendre i ensucrada que feia de refugi acollidor i que em
xiuxiuejava – Queda't una estoneta més! I no em deixava marxar.
Però
tu, intel·ligent, m'oferies el trosset de coca en gratitud per haver-te
visitat, el trosset flonjo i ensucrat que m'ajudava arribar a casa,
menjant-me-la amb molta il·lusió i fent el camí més curt.
Potser
el moment mes important que vaig viure amb tu, va ser un dia de
desembre del 2014 quan et vaig comunicar la mort del meu avi i tú em vas
dir: «Viu la vida i recorda que em tens a mi».
I
ara el meu refugi ha marxat, ara ploro i surt de dins meu un nus que
tenia molt endins, amagat, ple de pèrdues en el camí dels catorze anys.
Però
ara entenc amb aquesta meravellosa edat que malgrat tot s'ha de seguir
vivint al màxim i feliçment, gaudint dels petits moments guardats en els
pulmons, on respirant ens retrobem.
Això no ho vaig viure amb tú, perquè fa un mes que no hi ets i em vaig assabentar ahir de que havies mort.
Acabant
l'examen de mates ja no podia més i mira que he aguantat cops de puny i
tirades fortes però com aquest sentiment de tristor, de pensar que ja
no hi seràs per rebre'm amb les mans obertes. Totes les pèrdues en el
camí!
Vull
que sàpigues que eres per a mi un amic important i una part del meu
cor. Per això ara que no estàs, m'emociono quan recordo els moments
dolços i tendres que passàvem junts.
Sentiré sempre la teva amabilitat, el teu caràcter incomparable i espero que allà on vagis siguis feliç i tinguis molta sort.
Tot això t'ho desitja...
Un amic que mai t'oblidarà!
I aquell nen petit que va arribar un dia a un poble desconegut va entendre.
Sentir
l'alegria de viure, devoció pels amics, per la família i un mateix
descobrint la felicitat en cada moment, sabent, que no saps res.
