EL TREN DE LA MORT

EL TREN DE LA MORT

I així és la vida: un tren que a la via

Circula veloç com una gasela;

Alguns pugen, d'altres baixen... Dia

Rere dia apareix una esquela

Nova. És la mort de tots els planetes;

S'apaga la flama dels cometes:

No ostentes la vivacitat d'abans;

Ja no tens el teu destí a les mans

Surts del cau i el xaloc, com un tigre,

Rugint no et deixa gaudir del darrer

Alè: t'ataca i et fereix cruelment!

Sota la saviesa d'un vell pomer,

T'enterra. Ella anuncià, amb un xiscle,

Sa victòria mentre bufava el vent.