PRESONER DE GUERRA
Es sol crepuscular s'havia post
Mentre ens menaven per un congost;
De cop dispars i crits tots sentírem,
Recordant ses bombes, ens estremírem.
Ets guies anaven uniformats;
Alguns d'ells estaven ensangonats.
Ens amenaçaven amb sos fusells,
Tractant-nos com si fóssim sos vedells.
Quan ens autràrem per descansar,
La majoria volgué escapar,
Ans el temor ens retingué allà.
No volíem perdre la llibertat,
Ni tampoc els que havíem estimat;
Almenys, l'esperança, no morirà!
Phoenix of the Literature
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès comentaris de menors de 16