LA GUERRA
Cauen bombes,
Mentre civils es refugien;
Alguns fan les maletes
Per a poder marxar.
No saben a on aniran;
Ni què els espera,
Estan disposats
A donar la seva vida
Fins l'última gota de sang.
Deixen enrere,
El país on han viscut;
La terra que els ha acollit,
Estimada amb el cor
Mentre observen com amics i coneguts,
Moren entre les ruïnes i les flames
Fent hostil, l'última ciutat,
Que ha estat abandonada:
Cada dia, nord-americans,
Bombardegen, atacant,
Iraq, Síria i l'Orient Mitjà...
... Encara que alguns, plens de dubtes,
S'hi neguen i ajuden als refugiats.
A Europa arriben,
Polítics i dirigents internacionals,
Els neguen l'asil, fent-los tornar:
Mal alimentats, moren de fam.
Assedegats miren el cel,
Amb l'esperança
De no perdre l'anhel de llibertat.
Desitgen que l'atzar,
Els somrigui aquest cop
Per a poder passar l'hivern
Mentre la neu i el gel,
Cobreixen del tot,
El camí cap a l'extermini,
I el fred no els engoleixi,
Tots junts, en una glopada.
A tots els refugiats que creuen el Mediterrani que els doni escalf i protecció mentre Occident col·labora en la guerra d'Orient Mitjà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès comentaris de menors de 16