DES D'UN ESPILL D'ARGENT

DES D'UN ESPILL D'ARGENT

Des d'un espill d'argent

Presencio una parella estimant-se:

El noi acaricia els pòmuls encesos,

De la noia que l'abraça

En una barca, prop dels esculls.

L'arc de Sant Martí,

En les oliveres que hi ha en el penya-segat,

Cobreix els joves que fan suaument, 

Amb calidesa,

L'amor en la tempesta.

S'estiren sobre l'herba,

Perfumada i flonja, en la vesprada,

Acostant-se amb els primers rajos

De la lluna resplendent

Quan una ràfega de vent

Fa agitar els cabells rossos de la noia:

 Du un vestit de seda, blanc com la neu,

I cull un pom de magnòlies

Amb la tendresa de cada moviment

Captivant l'inconscient de l'home

Que s'apropa cap a ella,

Per a besar-la llargament

Sentint la frescor de la seva boca

 Mentre l'estrella suprem, rogenca,

Es pon per l'horitzó.

Les gavines es deixen dur

Per la gisca olorosa

De l'Atlàntic primaveral.