ALEGRIA PERDUDA EN L'ANHEL FOLL DE L'OR

ALEGRIA PERDUDA EN L'ANHEL FOLL DE L'OR

Ets rajos tenyíen d'escarlata

Sa besllum de sa lluna albina;

Semblava una immensa fogata,

Ambre com sa resplendor alpina.

Novament he vist s'albada néixer

Percebent ses onades turqueses;

Es teu esperit va aparéixer

D'entre sa foscor de ses tenebres.

Vas ser l'harmonia d'aquell dia,

Amb el teu esguard verament candent;

L'acord de la teva melodia.

Radiant i càlid, ha estat acollent;

Em va fer recuperar l'alegria

Perduda, anhelant l'or follament.

Phoenix of the Literature