dissabte, 3 de febrer del 2018

SOLEDAT, AMIGA MEVA

SOLEDAT, AMIGA MEVA
Soledat, amiga meva,
perquè em treus la família i 
els amics? Perquè 
abandones casa meva, deixant-me
sol en la negror de la nit?

Jo, et considerava,
la deessa més bella i humil;
que et donava tots 
els honors, quan m'aixecava al
matí; perquè m'has 
robat, els éssers més preuats?

Ets la deshonra de la
família; l'ànima de la flama
de l'infern, que crema la
meva llar i la redueix en
miserables cendres, que
em fa viure al carrer!

Soledat: fas dels homes,
éssers vils que esclavitzen
i destrueixen; fereixen
els cors més febles i tendres
de la humanitat.

Fas de mi, soledat
amiga meva, un ésser repugnant:
enemic de la solidaritat
i de la utòpica llibertat; esclau
dels esclaus, dels monarques i dels
burgesos; de la miserable vida
que m'ha donat Déu!

Soledat, amiga meva,
perquè em treus la família i 
els amics? Perquè 
abandones casa meva, deixant-me
sol en la negror de la nit?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No permès comentaris de menors de 16