1 D'ABRIL
Cabells daurats, com postes de sol,
Alegraren aquells miserables i tristos dies de dol.
Passejava per aquella solitària platja,
Contemplant com la meva Venus, eixia sensualment del mar, a trenc d’alba.
Llavis tendres i humits,
Besaren porugament els meus, durant llargues i misterioses nits;
La lluna plena i argentada,
T’acaronava amb els seus rajos, de tu fent, la meva dòcil estimada.
Sagnà noblement el meu cor,
A causa de les ferides d’aquell pur i etern amor.
Mentre t’apropaves tímidament,
Jo plorava emocionat gaudint de cada gentil moviment.
Floriren perfumades roses i imponents clavells,
Pel teu aniversari; un assolellat i màgic jorn del mes d’abril,
En que nasqué la deessa més humil,
Coronant de joia aquells mil·lennis romàntics més bells!
Dedicat a la Núria Suriol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No permès comentaris de menors de 16